Projecte Guardabosc,

una ramaderia al servei de la biodiversitat, l'economia i el paisatge.


Reserva Pastoral Mediterrània i PastorelMedMeat

Reserva Pastoral Mediterrània i PastoralMedMeat són dues activitats orientades per un projecte cultural comú, que persegueixen la preservació de dos patrimonis naturals considerats com a marginals i la recuperació de moltes de les seves percepcions sensorials, que estranyament i malauradament han estat menystinguts i en molta part malmesos en el decurs del segle XX.

El projecte cultural se centra en l’espai forestal de clima mediterrani i en les races d’animals domèstics de pastura pròpies d’aquest entorn.

La dinàmica del projecte cultural es fonamenta en reconèixer a aquestes races aquelles capacitats i funcions que les fan úniques i insubstituïbles, i que no són pas la seva producció càrnia o làctia, sinó la de viure en salut reproductiva alimentant-se exclusivament de la vegetació pròpia del sotabosc mediterrani, tot reduint amb la seva pastura la vulnerabilitat de l’ecosistema forestal enfront els flagells que l’amenacen, de manera especial els incendis.

Reserva Pastoral Mediterrània és un concepte territorial avançat que adopta la ramaderia com a eina per atorgar seguretat al sistema forestal mediterrani, mitjançant una activitat pastoral que garanteix la preservació de les seves races domèstiques de ramat que estan en perill d’extinció.

La constitució de una Reserva Pastoral Mediterrània és una opció de responsabilitat social envers la preservació de la biodiversitat vegetal i animal i la qualitat del paisatge, exercida damunt un espai forestal determinat.

Dissenyada com a estratègia per incentivar la cria en pastura de muntanya de ramats de crestons, moltons i bous, PastoralMedMeat és una activitat econòmica que té com objectiu donar a conèixer i valoritzar les qualitats organolèptiques i nutritives de les carns madures obtingudes de les races de ramat mediterrànies.

PastoralMedMeat està al servei de la vida animal, de les necessitats de pastura tècnica i de l’estratègia productiva del ramat. Es presenta com una opció gastronòmica i de salut d’alta qualitat que, recuperant la tradició, incorpora la carn a la dieta mediterrània.

Referents

Els apartats següents expliquen les idees, els criteris i les propostes que justifiquen Reserva Pastoral Mediterrània i PastoralMedMeat

Els aspectes referits a la recuperació de la ramaderia i a les exigències de la pastura tècnica es troben al web www.projecteguardabosc.cat que explica el treball de recerca emprès per Ecoparatges l’any 2003 sota el títol Projecte Guardabosc, una ramaderia al servei de la biodiversitat, l’economia i el paisatge.

a.
El projecte cultural
b.
L’espai forestal de clima mediterrani
c.
Les races d’animals domèstics de pastura pròpies d’aquests entorn
d.
L’activitat pastoral en el bosc mediterrani
e.
Crestons, moltons i bous
f.
Reserva Pastoral Mediterrània
g.
PastoralMedMeat


a.
El projecte cultural

Un dels canvis individuals i socials més importants esdevinguts en els darrers anys a nivell planetari és la percepció que, directament o indirectament, moltes de les nostres pràctiques normals i quotidianes perjudiquen greument la qualitat dels sistemes naturals i les opcions de futur del conjunt de la humanitat; i també la nostra pròpia salut.

Malauradament, aquesta nova mirada -cap a l’entorn i a l’hora cap a nosaltres mateixos- encara no s’ha desenvolupat prou com per a què es pensin, dissenyin i adoptin paradigmes nous de producció i de consum, amb la dimensió suficient per invertir el procés de pèrdua dels paràmetres de qualitat del mediambient local i global.

Les dificultats per rectificar no venen pas de la manca de les eines tecnològiques que calen, sinó que hi ha impediments socials i polítics que retarden la feina de reformular els conceptes de progrés, de creixement i de benestar que hem anat admeten com a bons des dels inicis de la industrialització. Hi ha, doncs, mancances greus en la cultura com a proveïdora d’ismes de recanvi.

De l’ampla ventall de problemàtiques i reptes, aquest projecte cultural se centra en dues categories de patrimoni natural, marginals quan a consideració i tractament, però, intrínsicament molt importants i posseïdores d’un gran potencial de millora de qualitat i de condicions de vida.

Ens referim a l’espai silvestre de clima mediterrani i als animals domèstics que poden pasturar-lo.

El criteri central és que un bosc mediterrani sense pastura esdevé un entorn vulnerable; i que sense un bosc on pasturar, els ramats de races mediterrànies tendeixen a desaparèixer.

El repte és integrar els dos patrimonis mitjançant una activitat ramadera que, dotada dels protocols de pastura i dels elements de maneig dels animals adequats, faci possible que la presència dels ramats sigui, en tot moment i arreu, un factor de canvi positiu per a la seguretat, la salut i la bellesa del bosc mediterrani.

Es tracta, senzillament, de deixar que aquella vegetació tan combustible i que dona tants maldecaps per, finalment, acabar cremada a massa llocs, en transformi en vida animal.


Reserva Pastoral Mediterrània i PastoralMedMeat són dues iniciatives pròpies de la societat civil -en l’origen, en els criteris que l’orienten i en l’estratègia de desenvolupament- nascudes d’una actitud crítica cap a la inhibició de les administracions públiques que hi tenen responsabilitats davant l’estat de degradació biològica i l’alt risc de catàstrofe de l’espai forestal mediterrani, i davant la pèrdua dels seus recursos genètics ramaders.

b.
L’espai forestal de clima mediterrani


La desertificació és un procés de pèrdua de fertilitat del sòl i de biodiversitat causats per una gestió humana deficitària, per sobreexplotació o per abandó.

Segons aquesta qualificació tècnica, cal considerar que molts dels entorns silvestres de clima mediterrani dels quatre continents estan afectats per diferents processos de desertificació, alguns de molt greus i accelerats.

Els seus flagells principals són la freqüència dels incendis forestals, la proliferació d’espècies vegetals invasives, l’augment d’hàbitats empobrits, la reducció de la biodiversitat, la pèrdua de fertilitat del sòl i la pèrdua de sòl.


Tot i que aquest ecosistema és present en geografies amb societats ben diferents, avui, de les perspectives econòmica i de planejament del desenvolupament, arreu del planeta el bosc mediterrani és un espai marginal, doncs gairebé no te ni usos ni rendibilitat econòmica i costa molt evitar que cremi.

Darrerament, les previsions de canvi climàtic obliguen a una revisió de les toleràncies que fins avui han orientat les polítiques públiques en quan als criteris sobre la sostenibilitat del medi forestal mediterrani, basades en deixar que la vegetació creixi amb tota espontaneïtat mentre es mantenen costosos mitjans destinats a apagar els possibles focs que s’hi declarin. Les noves exigències passen per, en primer lloc evitar els grans incendis forestals -que en tot el planeta emeten el 22 % dels gasos d’efecte hivernacle-, i en segon lloc per reduir les necessitats i el consum d’aigua de la seva vegetació.

Aquesta nova situació de coneixement assolit per la prospectiva científica reforça el criteri que les polítiques públiques sobre el bosc mediterrani són massa errades, ja que no persegueixen ni donar seguretat estructural ni gestionar el manteniment dels hàbitats.

El clima benèvol ha propiciat que sovint siguin regions molt poblades, però, la superfície de bosc i de matollar és tan gran que emprant només sistemes mecànics mai no hi haurà prou capacitat ni per preservar-lo del foc ni per gestionar-lo, ja que el creixent natural de la vegetació es constitueix en biomassa combustible, provocant que el risc d’incendi augmenti any rere any de manera continuada i superi de molt les capacitats pressupostàries de les administracions públiques. De fet, malauradament, el foc és l’única forma important de reducció de la vegetació combustible.

En aquest estat general de vulnerabilitat, per protegir-se del foc i la sequera, la gran major part de l’espai silvestre de clima mediterrani reclama amb urgència una intervenció tècnica que redueixi de manera periòdica la seva biomassa, com a estratègia per protegir i afavorir la biodiversitat.

c.
Les races d’animals domèstics de pastura pròpies d’aquests entorn

L’erosió genètica de moltes races domèstiques de pastura és una pèrdua greu i injustificable de patrimoni biològic i cultural, de dimensió planetària.

En vegetals agrícoles, tot i que hi ha pèrdua de varietats, moltes s’han preservat i estan raonablement ben guardades.

Però, per a animals no hi ha gairebé espais ni activitats de protecció garantida, i moltes races minven de manera continuada, doncs ni el mercat valora prou els seus caràcters ni tampoc els ajuts públics han aconseguit deturar la tendència cap a l’extinció. Són, doncs, poblacions animals en declivi, marginals també, com el bosc.

En els països del sud i de l’est de la Mediterrània, les adaptacions racials a condicions molt adverses atorguen a la seva ramaderia capacitats que, ben segur, han de ser molt útils enfront la desertificació i el canvi climàtic.

Però, mancades de protecció sanitària i de subsidis, també han entrat en una davallada que enuncia la seva extinció en un futur no gaire llunyà, talment com en els països industrialitzats.

Ara bé, en totes aquestes races amenaçades d’extinció, aquells caràcters que ara el mercat i la societat no valoren prou provenen de mil•lenàries adaptacions locals a entorns mediterranis i, en menor o major grau segons l’espècie i raça, posseeixen la capacitat excepcional d’obtenir l’autosuficiència alimentària en salut reproductiva pasturant el seu sotabosc i els espais més marginals. Justament l’estrat vegetal més actiu com a combustible.


Hi ha, doncs, races d’animals domèstics de diferents espècies, moltes amenaçades d’extinció, que són capaces de donar solució al majors problemes que pateix l’entorn silvestre de clima mediterrani.
I de reproduir-s’hi, també en benefici nostre.

d.
L’activitat pastoral en el bosc mediterrani

Aquests dos patrimonis -el vegetal i l’animal- es varen desenvolupar perfectament integrats i productius durant mil•lennis, primer en profit dels carnívors salvatges i desprès dels humans, tot mantenint el bosc els seus paràmetres de qualitat, mentre la gestió dels ramaders a partir dels animals silvestres anava generant, domesticant-les, una gran diversitat d’adaptacions locals de les diferents espècies.

Més tard, la demografia va anar obligant a augmentar la pressió damunt la vegetació per mantenir-hi més animals, i l’ecosistema es va anar empobrint.

Però, amb la irrupció del sistema industrial, aquelles races mediterrànies tan riques en adaptacions a condicions rústegues i, a moltes geografies, adverses, varen perdre bona part del seu valor econòmic a favor de races d’origen centreeuropeu, amb millors rendiments carni i lleter; aquestes, però, cal alimentar-les amb productes d’origen agrícola i amb les millors pastures herbàcies.

Des d’aleshores, i a vegades foragitats per prohibicions governamentals mai prou justificades, els ramats de races tradicionals han anat perdent presència en el paisatge mediterrani, a massa casos fins la seva completa extinció.

Aquests procés de separació dels ramats de races locals dels seus entorns ancestrals, produït enmig d’un creixement econòmic mai vist fins aleshores, va fer donar per bona la situació ja que es va creure que la retirada de la pastura resultaria benèfica per a la recuperació del bosc mediterrani, aleshores molt esgotat per l’excessiu aprofitament.
Amb perspectiva, però, aquell criteri era erroni, i ha desembocat a una situació d’inseguretat i vulnerabilitat absolutes tant per al bosc com per als animals.

De fet, la gran major part dels entorns forestals de clima mediterrani pateixen processos de desertificació més o menys avançats, i més o menys greus. I sense una voluntat, una estratègia i una eina per intervenir-hi, la tendència no s’aturarà pas sinó tot el contrari, doncs fa milers d’anys que no para d’augmentar, i en les darreres dècades de manera massa ràpida.

En aquesta situació d’inseguretat i abandó, l’estratègia ramadera hi té el lloc primer, ja que la pastura permet reduir la biomassa tot afavorint la biodiversitat, i només amb ella es pot conformar un sistema d’intervenció de dimensió suficient per poder incidir en aquests immensos i vulnerables territoris.
I perquè, a més, hi suma la condició d’inversió i activitat econòmica productives.

Una ramaderia manejada amb noves pràctiques de pastura, que relega a segon lloc l’objectiu de producció de proteïna per al consum humà i prioritza la seguretat enfront el foc, la preservació de la biodiversitat i de la fertilitat de sòl, i la millora del paisatge.


e.
Crestons, moltons i bous

La gran dimensió de l’espai que necessita ser pasturat -en intensitats i calendaris decidits amb criteris tècnics de preservació- es contraposa durament amb el baix nombre d’animals que poden fer-ho, doncs, amb unes quantes excepcions fa anys que els censos d’aquestes races no paren de minvar, i són del tot insuficients per procurar una pastura suficient per a les necessitats de l’immens espai silvestre mediterrani.

La manera de superar aquesta greu condició restrictiva i poder augmentar el nombre d’animals de pastura no pot ser altra que donar una oportunitat de més llarga vida als mascles – cabrits, xais i vedells- que ara es destinen a ser sacrificats amb poques setmanes d’edat.

Així, la cria fins a arribar a l’edat adulta de crestons, moltons i bous -els mascles emasculats de cabrall, d’oví i de boví respectivament- és, en primer lloc, una conseqüència de la reduïda cabana ramadera de races autòctones.

Hi ha altres raons que s’hi sumen. Al darrer apartat de la Memòria 2006-2007 “ecologia, etologia i economia de crestó” del web www.projecteguardabosc.cat se’n donen unes quantes, que ara es resumeixen tot incloent-hi els moltons i els bous.

Des dels inicis de la ramaderia fins a més o menys un segle enrere, pocs animals eren sacrificats abans d’arribar al pes màxim que segons llur espècie i raça pot assolir cada individu. I el crestó, el moltó i el bou, eren respectivament les carns que proveïen el mercat.

Cal remarcar que des d’una perspectiva de balanç energètic la moda actual de sacrificar animals molt joves és un malbaratament, doncs de cada gestació materna se n’obtenen molt pocs quilos de carn. I quan els animals s’alimenten de pastura silvestre i no pas de conreada i, per tant molt barata, aleshores s’imposa el no sacrificar els animals tan joves com es practica avui, tant per economia com per ecologia.
També per a la pròpia oportunitat de vida de cada animal.

Un altre argument de pes per aquesta elecció obeeix a que els ramats de Reserva Pastoral Mediterrània tenen funcions ambientals, i per tant es prioritza la seva capacitat de pastura i no pas la producció càrnia i làctia. I, des d’aquesta perspectiva, els mascles emasculats ofereixen les millors condicions com a menjadors de vegetació pobre en nutrients, ja que tenen menys exigències alimentàries i sanitàries que les mares de cria.

I el darrer per a la seva elecció és la gran qualitat organolèptica i nutritiva de les seves carns, que presenten condicions òptimes de comestibilitat amb independència de la seva edat, fent possible que una ramaderia manejada amb funcions mediambientals tingui, a més, un retorn directe en forma de producte alimentari de qualitat.

f.
Reserva Pastoral Mediterrània

Reserva Pastoral Mediterrània és un concepte territorial avançat que es proposa com model ecològic de futur per al sistema forestal mediterrani.

Territorialment es defineix com un àmbit forestal determinat, per a la gestió del qual s’ha adoptat l’activitat ramadera com a eina de transformació dels hàbitats actuals cap uns de futur amb millors condicions de seguretat per a la seva biodiversitat vegetal i animal.


Tant pel que fa l’estat dels boscos com per la supervivència de les races de pastura, l’estratègia de desenvolupament s’ha dissenyat de manera que es pugui emprendre a partir dels elements mínims, però, suficients per la funció que pretén representar Reserva Pastoral Mediterrània.

Un primer element és la voluntat compartida per persones físiques i/o jurídiques que poden fer-ho per drets, per presència o per obligació, d’atorgar a la ramaderia una oportunitat de vida i una oportunitat de servei en l’espai forestal que aquelles persones representen.

El segon element és el territori físic.

El tercer són les persones que assumeixen la responsabilitat de cuidar els animals.

I el quart són els animals de races domèstiques amb capacitat per pasturar es sotabosc.

En relació a la superfície de territori que es constitueix en Reserva Pastoral Mediterrània, el desitjable és que encara que estigui format per diferents propietats, conformi un continu forestal amb la superfície suficient per albergar un ramat d’animals de dimensió i composició òptimes, tant en relació a les exigències del seu maneig com a les necessitats de gestió dels diferents habitats que conformen l’espai, per configurar una unitat de gestió dimensionada d’acord amb una lògica tècnica i econòmica.

Característiques i condicions de Reserva Pastoral Mediterrània

1.
La seva existència ha de ser el resultat d’un pacte entre la propietat de l’espai i el ramader, cas que no siguin la mateixa persona. El pacte buscarà interessar i vincular a la totalitat dels agents que hi tenen activitats i responsabilitats, com poden ser les associacions de veïns que l’habiten, les empreses de línies elèctriques i de pedreres i, de manera especial, les administracions públiques com a mantenidors dels vials que travessen l’espai i com a responsables de la conservació dels hàbitats forestals i de la seguretat de la societat enfront els incendis; i també a les persones i col•lectius que hi tenen una activitat lúdica, boletaires, caçadors, etc.
2.
Les diferents persones físiques i jurídiques que representen l’espai, els animals i qualsevol altre element inventariable, es podran constituir en persona jurídica d’acord amb les fórmules que considerin oportunes, afegint Reserva Pastoral Mediterrània com a genèric. 3.
Cada Reserva Pastoral Mediterrània ha de disposar d’un Pla de Gestió Forestal per al conjunt de l’espai, que s’anirà implementant en Plans de Pastura puntuals per a cada entorn i hàbitat, segons la seva funció en relació a l’estratègia antiincendis i als altres objectius de gestió forestal.
4.
La validació del Pla de Gestió Forestal l’ha de decidir l’administració pública competent.
5.
Els Plans de Pastura dedicats a la definició de tallafocs podrà decidir-los Reserva Pastoral Mediterrània, ja que es considera que la primera funció del ramat és protegir del foc el bosc que li dona vida.
6.
Els animals de pastura podran ser de qualsevol raça ramadera, però, hi tindran preferència les mediterrànies; i, entre elles, les més amenaçades d’extinció.
7.
Per afavorir la continuïtat de les nissagues racials, les femelles de races que mereixen protecció s’aparellaran només amb mascles de la seva mateixa raça.


g.
PastoralMedMeat

A causa de que tant el mercat de producció com el de consum s’han oblidat dels crestons i els moltons des de fa moltes dècades, d’ells no hi ha ni oferta ni demanda i molt poc coneixement sobre les qualitats i les opcions gastronòmiques de les seves carns. I pel què fa el bou, malgrat que per raons diferents el nom es manté en el vocabulari, la seva cria és gairebé testimonial.

Aquest oblit en el temps apareix com a condició restrictiva cara la seva recuperació, i per superar-la cal una primera etapa dirigida a donar a conèixer la cuina de carns madures.

L’objectiu de PastoralMedMeat és la formació d’una cultura gastronòmica que vagi conformant un mercat de consum, inicialment restringit en dimensió però exigent en qualitat, que desvetlli en els ramaders les expectatives de recuperar la cria de crestons, moltons i bous.

Com a eina al servei d’un projecte cultural, i amb la certesa de que la seva qualitat ha de ser molt satisfactòria per a qualsevol comensal exigent, PastoralMedMeat proposa una experiència que incorpora com valor afegit un gest de complicitat a favor del desenvolupament de nous paradigmes i noves pràctiques per a la preservació, el gaudi i l’aprofitament dels sistemes naturals.



Ecoparatges
Barcelona, juny de 2009