Projecte Guardabosc,

una ramaderia al servei de la biodiversitat, l'economia i el paisatge.


Projecte Guardabosc, la ramaderia al servei de la biodiversitat, l’economia i el paisatge.


A nombrosos tractats i articles especialitzats s’escriu que una bona eina de gestió forestal podría ser una ramaderia especialitzada.

Una ramaderia especialitzada que s’ha de generar, doncs els  sistemes tradicionals, a més de estar en recessió des de fa dècades, no garanteixen la preservació dels hábitats forestals.

És un fet que en  entorns pasturats regularment  per cabrall els incendis són un flagell no erradicable. Cal, doncs, avançar en la definició i l’experimentació d’estratègies de pastura noves que tinguin objectius més exigents que els de proveir aliment als animals.

El Projecte Guardabosc, amb el sotstitol: la ramaderia al servei de la biodiversitat, l’economia i el paisatge, és una iniciativa que es proposa posar a disposició d’administracions publiques i d’Agrupacions de Defensa Forestal, de propietaris forestals de la muntanya mediterrània i de ramaders, un conjunt d’estratègies de pastura útils per aconseguir per  a l’espai forestal la doble condició de patrimoni ambiental de qualitat  i de recurs econòmic.

El Projecte Guardabosc desenvolupa un treball de recerca teòric i pràctic que ha portat a considerar que el sistema ramader, pel fet de ser capaç d’intervenir en superficies forestals de grans dimensions, és l’únic que ofereix la possibilitat d’emprendre una estratègia nacional de preservació dels hábitats forestals mediterranis, entre altres raons, perquè els recursos que exigeixi aquesta activitat nova, al mateix temps que serveixen per erradicar el gran incendi constitueixen una inversión en un sector econòmic amb un gran potencial de futur.

Quan coneixem i valorem que hi ha determinades  races d’algunes espècies d’animals domèstics que són capaces de viure  en salut  alimentant-se exclussivament de la vegetació del bosc i sotabosc mediterrani, aquella frase tant sovintejada “els boscos  s’han de netejar” pot canviar-se a “els boscos es poden pasturar”.

Les noves situacions derivades del problema que es coneix com el Canvi Climàtic i de l’aparició de les grans economies asiàtiques  són molt favorables a  l’estratègia de pastura, tant en relació a l’adopció d’una actitud de tolerancia zero envers els riscos de focs forestals com en relació a la viabilitat de l’economia ramadera que el Projecte Guardabosc proposa.

Quan coneixem que amb un maneix adequat la pastura pot generar perímetres de combustibilitat molt baixa, i fins i tot nul.la, és evident que tenim a l’abast el sistema idal per definir una xarxa tupida de tallafocs que divideixi els continus forestals i erradiqui definitivament el gran incendi.

Doncs és clar que l’inici d’un foc mai podrá ser evitat del tot, però, si que ho és el gran incendi. En aquesta qüestió allò que en el segle XX podría ser tolerat, en el XXI no ho ha de ser.

Cal considerar que mentre no existeixi una xarxa extensa i densa de feixes de baixa combustibilitat, tot el bosc mediterrani està sentenciat a una vida en precari, amb el seus valors ambientals desprotegits enfront el foc, i absolutament nuls els econòmics, encara que aquests siguin, ara, només potencials.

En relació a aquests darrers, l’absència de seguretat enfront el foc fa inviable qualsevol inversió i d’expectativa de negoci damunt l’espai forestal. I, en el cas que s’hi emprengui, i que un incendi l’afectés, l’administració pública en seria la responsable civil.

L’augment del preus dels cereals i llegums comporta per a  la ramaderia de muntanya - que s’alimenta exclusivament de vegetació silvestre  - un plus de competitivitat nou.

Els animals capaços de pasturar el matollar mediterrani representen el nivell de més exigencia en paràmetres de sostenibilitat, doncs, en primer lloc mengen allò que els humans no podem; i en segón lloc, perquè el matollar no s’ha de sembrar, ni adobar, ni tractar, ni segar, ni transportar, ni transformar.

El ramat de muntanya tampoc no necessita Pla de Residus, doncs els animals disseminen els fems de manera eficient. 

A aquestes qualitats i característiques se n’hi poden afegir-ne dues més: la de poder exhibir la major qualificació d’etiqueta verda, i la gran qualitat organoléptica de la seva carn.

Donada la gran dimensió de l’espai que necesita una reducció continuada de la seva biomassa, és evident que l’adopció de l’estratègia ramadera com eina de gestió ha de comportar la creació d’un subsector ramader nou, quantitativament important, amb característiques  especìfiques que van més enllà de les que les normatives actuals contemplen: tant les de mercat com les ambientals en relació al seu impacte en l’espai forestal.

Aquest darrer és un àmbit que cal desenvolupar a partir de disposar de referents experimentals.

El Projecte Guardabosc és una iniciativa i una realització de l’associació Ecoparatges, que es manté amb recursos provinents del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i també del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, de l’Ajuntament de Subirats, de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, de la Fundació Territori i Paisatge i del Gremi d’Àrids de Catalunya. A més de l’assessorament de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma, del Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior Politècnica de Vilanova i la Geltrú i de la col·laboració de propietaris forestals i de veïns.

En aquesta primera etapa, el treball teòric i experimental del Projecte consisteix a conèixer  i a posar en pràctica diferents estratègies ramaderes i sistemes de pastura, i de trobar i provar l’eficiència de diferents races de diferents espècies d’animals domèstics.

El primer objectiu de coneixement és aprendre a definir feixes de baixa combustibilitat que es comportin com a tallafocs eficients i fàcils de mantener.

Les variables a manejar són moltes:

1. Quines espècies animals i, dins cada espècie, quines races i gèneres serveixen millor els objectius, en relació a l’efecte que té la seva pastura damunt la vegetació i el sòl, la seva eficiencia com a consumidors, la seva facilitat de maneig, i la seva rendibilitat económica en termes de producció ramadera.

2. Quines especies vegetals mengen, quines no mengen, com les combinen, les estacionalitats.

3. La resposta de cada especie vegetal a diferents intensitats de pastura.

4. Els efectes del ramat damunt el sòl, i les diferències entre els efectes del trànsit i els de la pastura.

5. Les maneres de protegir de la pastura els exemplars de les espècies arbustives i arbòries que es vulguin mantener en alçada, per poder generar un paisatge de devesa.

6. Els sistemes de maneig més adequats per definir feixes pasturades de manera exhaustiva en relació a la qualitat de vida dels animals, en relació a l’economia del sistema i en relació a la seguretat en el confinament del ramat.

L’experimentació realitzada amb cabrall i equí - concretament amb crestons i ases – durant més d’un any a l’entorn del Castell de Subirats ha portat a un conjunt de conclussions en relació a l’objectiu de determinar un sistema, unes estratègies i uns mitjans capaços de generar feixes pasturades de manera exhaustiva capaces de deturar el foc, i que no constitueixin una agressió ni a la biodiversitat ni al paisatge.

Aquestes conclussions es poden trovar al document Memòria a  www.guardabosc.com

Ara les apuntarem les breument.

a.Només determinades races de cabrall i de bovins són capaces d’alimentar-se exclussivament del matollar mediterrani.

Aquí hi ha un greu déficit, doncs moltes d’elles han deixat d’existir o bé el seu nombre és molt reduit.

De fet, sense buscar-hi una relació causa-efecte directe, una mirada enrera fa evident un paral.lelisme total entre la progressió dels focs forestals i la recessió de les races ramaderes de muntanya.

Res no pot pas canviar el passat, però, sí que podem millorar les opcions de futur, i protegir les races que encara no han desaparegut. La contínua disminució del cens d’aquestes, malgrat les primes governamentals de protecció, és un fet molt negatiu que afecta greument el futur dels boscos de tota la regió mediterrània.

Així, cal entendre que la preservació d’aquestes races i el bon estat i rendiment econòmic dels boscos mediterranis són del tot interdependents i, en conseqüència, s’han de considerar com un mateix objectiu.

b.Per pasturar de manera exhaustiva, amb l’objectiu de reduir la biomassa i aconseguir un tallafocs efectiu, cal confinar el ramat.

La pastura emprant només gossos no aconsegueix els nivells de reducció de biomassa suficients.

En llenguatge ramader tradicional: el ramat s’ha de tancar en una PLETA.

Per confinar el cabrall en una PLETA calen, bé els ANDAS tradicionals  –  unes estructures rígides d’entre dos i quatre metres de llarg i un metre vint o trenta d’alçada -, bé els moderns sistemes de tanques electrificades.

El maneig del ramat seguint el sistema tradicional de disposar d’un refugi estable per pasar la nit, i desplaçar-lo diàriament al punt de pastura, origina greus impactes en el sòl. El trànsit diàri dels animals, ni que sigui per un camí ja existent, genera procesos d’erosió inasumibles en un sistema modern.

Aquesta realitat ha portat a considerar com a sistema més adequat el confinament del ramat dins la mateixa PLETA de pastura, nit i dia.

Així, la PLETA es fa avançar cada dia l’espai suficient per què els animals disposin de la proporció de vegetació nova suficient.

Es pot anomenar aquesta estrategia de maneig del ramat com la pastura en PLETA itinerant, o nòmada.

Aquest espai diàri que es fa avançar la PLETA és, de fet, la “velocitat” de construcción del tallafocs.

c. L’efecte de la pastura damunt la vegetació és pot resumir en:

1. Menys el pi i l’estepa, després d’una pastura exhaustiva, totes les altres espècies rebroten per la base, doncs el cabrall, obligat a exhaurir la vegetació, menja l’escorça d’alzines, serveres, aladerns, càdecs i ginebrons, ullastres, etc.

2. Per evitar que el cabrall mengi la seva escorça s’ha provat amb èxit total ruixar-la prèviament amb fems d’equí, solució que apunta a un paisatge pasturable on les espècies arbustives junt amb les herbàcies formen un prat baix, presidit per les espècies arbòries i arbustives altes, definint en conjunt una devesa protegida, productiva i de gran qualitat paisatgística.

3. Una sola espècie arbòria constitueix una excepció, molt estimulant esperançadora : la pastura fins i tot molt intensa de cabrall respecta l’escorça dels roures i, en conseqüència, sense cap feina per protegir-los,  aquests continúen creixent en alçada.

Aquest fet, poc reconegut en la bibliografía, obre un espai enorme de possiblitats per a la totalitat de l’espai forestal que reuneixi condicions ambientals favorables a la roureda.

De fet, un seguiment de zones on viuen de manera estable i sense confinament artifical, i des de temps immemorial, grans ramats de cabralls, són magnifiques rouredes.

Avui aquest sistema ramader tan interessant – els animals reconeixen el seu espai i no en marxen mai, cal només procurar-los sal i aigua – és en declivi per manca de vocació, però hi ha raons per creure’l majoritari a tota la regió pirinenca, molts anys enrera.

d. L’experiència de pastura amb èxit que ha realitzat el Projecte Guardabosc ha estat amb cabrall.

D’aquesta espècie s’ha treballat naturalment amb les races pròpies de la pastura de muntanya, i s’ha prés una decissió inspirada en la tradició, però, que ara és força innovadora, i més, presentada com a part esencial d’un sistema de futur: la creació d’un ramat de crestons: de mascles de cabrall emmasculats.

Les raons s’expliquen a bastament en la Memoria esmentada, i es pot afirmar que la viabilitat del sistema depèn d’ells, dels crestons i, quan s’utilitzi bovins, dels bous.

Tota una estrategia per aconseguir un sistema forestal econòmicament productiu, i ric en biodiversitat i en paisatge, passa per una recuperació cultural i sensorial plaent i enriquidora: el retorn pel gust de les carns madures.

Condició que sens cap mena de dubte, apareix com el clau de volta de tot el sistema.

Fa anys, amb la irrupció virulenta del sistema industrial, en moltes coses es va perdre el nord.

Ara, per reparar i per recuperar el camí, cal un exercici combinat de prospectiva i de retrospectiva. Sense aquesta darrera, però, no ens en sortirem pas bé.

Francesc Ventura Sala

Ecoparatges